+ Informes
Introducció. Llistat d´informes
A continuació presentem alguns dels informes més destacats, realitzats per Enginyeria Sense Fronteres.
-
ESFeres 9. Quan l'om demana peres
L'insostenible consum energètic del sistema alimentariAquest estudi es present com una revisió del sistema agroalimentari actual des del punt de vista de l'energia i dels impactes dels seu ús, per part dels diferents models de producció, distribució i consum alimentari. Per tal de dur-ho a terme se n'ha dividit el contingut en tres blocs fonamentals: i) Introducció al sistema agroalimentari mundial i a les alternatives existents, com un contingut previ fonamental per a poder entendre les dinàmiques i relacions econòmiques, socials i ambientals en les que el nostre sistema agroalimentari es desenvolupa; ii) Consums energètics associats a les fases de la cadena alimentària, en el que s'introdueix la importància de l'energia en l'alimentació i es desglossen una a una les principals fases del sistema de producció i distribució d'aliments, descrivint-ne els seus consums energètics associats; iii) Casos pràctics de comparatives energètiques entre quatre aliments escollits (poma, tomaque, llet i porc).
Pots descarregar-te aquí l'informe [PDF en castellà]
-
ESFeres 8. Inventari de vies jurídiques existents a Equador, Espanya i al Sistema Internacional, per a determinar la responsabilitat de les empreses petrolieres estrangeres per danys ambientals
El vessament de petroli al Parc Nacional Yasuní (Equador) és un exemple dels molts casos similars ocorreguts a països com Veneçuela, Colòmbia, Bolívia, Perú, etc., on l'activitat hidrocarburífera i les ànsies de desenvolupament i creixement econòmic han deixat en desemparament als habitants de les zones a les quals hi ha hidrocarburs. El present estudi busca determinar quines són les vies jurídiques existents a Equador, a Espanya i davant el Sistema Internacional, que permetin exigir la responsabilitat de les empreses espanyoles que desenvolupen les seves activitats industrials en territori equatorià. Autores: Andrea Arteaga Iglesias, Laura Camps Solà i Paola Villavicencio Calzadilla.
Pots descarregar-te aquí l'informe. [PDF en castellà]
-
ESFeres 7. L'ADA: L'amenaça europea sobre l'aigua a Centreamèrica
La política comercial de la Unió Europea ha prioritzat els interessos comercials de les transnacionals d'orígen europeu per sobre de les condicions socials i ambientals de les poblacions més vulnerables dels països del Sud global. Especialment preocupant s'ha convertit l'interès comercial pels serveis de abastament i sanejament d'aigua potable i també per aquells sectors ambientalment més polèmics (generació elèctrica, activitats extractives). En un pas més en aquesta direcció, la política de competitivitat global europea s'ha fixat a la regió centreamericana, després del rebuig d'altres països i regions del Sud global. En aquest estudi analitzem quins poden ser els impactes de l'Acord d'Associació entre la UE i Centreamèrica especialment sobre l'aigua de la regió.Autor: Quique Gornés, membre d'ESF Catalunya.
Pots descarregar-te aquí l'informe. [PDF en castellà]
Támbé pots descarregar la versió en anglès [PDF]
-
ESFeres 6. Deute a Canvi d'Aigua
La trampa de les iniciatives de reducció de deute extern i els processos de privatització d’aigua a l'Àfrica subsahariana.L'obligació de fer front als pagaments de deute extern és una llosa per als països empobrits que obstaculitza enormement els seus processos de desenvolupament. Aquest estudi analitza la relació entre les iniciatives de cancel·lació de deute i els processos de mercantilització de l'aigua en l'Àfrica Subsahariana, una de les regions més castigades tant pel mecanisme del deute extern com pel problema de la manca d'accés a l'aigua potable i sanejament.
Autora: Irene González Pijuan, membre d'Enginyeria Sense Fronteres Catalunya
Coautora: Iolanda Fresnillo Sallan, investigadora de l'ODG
Mapes: Pau Miró, Universitat Politècnica de València i ODGPots descarregar-te aquí l'informe. [PDF]
També pots descarregar la versió en anglès [PDF]
-
ESFeres 5. L'aigua es queda sense crèdit
Aquest informe estudia, analitza i confirma que els crèdits FAD promocionen i faciliten la internacionalització de l'empresa espanyola en els països empobrits, alhora que destrueixen les capacitats locals de crear un teixit industrial propi. En aquest sentit, els crèdits concedits per a realitzar projectes relacionats amb la gestió de l'aigua no es diferencien dels crèdits atorgats a altres sectors. Per aquest motiu existeixen proves suficients per a afirmar que els crèdits FAD no són l'instrument més adequat per a lluitar contra la pobresa.Autors: Dani Gómez-Olivé i Gemma Tarafa. Investigadors de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
Mapes: Pau Miró, Universitat Politècnica de València y ODGPots descarregar-te aquí l'informe. [PDF en castellà]
-
ESFeres 4. Escassetat en l'abundància
La situació del Dret a l’Aigua a El Salvador és força precària. En el marc legislatiu no es troba el Dret a l’Aigua reconegut com a tal i, a més, es conforma un entramat de organismes i institucions que provoquen un solapament de competències i, per tant, un buit de responsabilitats. A banda, l’entitat autònoma estatal encarregada del abastament i el sanejament d’aigua potable té una feble institucionalitat i molt poca inversió pública del govern. Per això es veu obligat a recórrer a crèdits condicionats de les Institucions Financeres Internacionals.
A banda d’això, la manca de governabilitat pública es aprofitada per l’entramat empresarial, nacional i transnacional, que malbarata i contamina l’aigua sense pagar-ne les conseqüències.
En front això la societat civil organitzada intenta promoure la democratització de la gestió de l’aigua mitjançant la participació ciutadana.Autor: Quique Gornés, membre d'ESF Catalunya.
Pots descarregar-te aquí l'informe. [PDF en castellà]
-
ESFeres 3. Amb l'aigua al coll. El procés de mercantilització de la gestió de l'aigua.
Actualment moltes persones al món no tenen un accés segur a l’aigua potable i a un sanejament bàsic. Aquest problema, però, no és per manca del recurs, sinó de voluntat política. En els darrers anys s'han donat retrocessos i, per tant, és necessari conèixer quines polítiques han impulsat fins ara els bancs de desenvolupament i els principals organismes donants per tal de reformular-les.Autor: Lluís Basteiro Bertolí, membre de la Campanya d'Aigua d'ESF Catalunya.
Pots descarregar-te aquí l'informe. [PDF en castellà]
-
ESFeres 2. Inversions de tothom, aigua per a uns quants.
Des d'una perspectiva dels drets humans, el dret a l'aigua a Camerun s'ha degradat de manera continuada en els últims 20 anys. El procés de privatització engegat l'any 1999 i culminat el març de 2008 no ha estat altra cosa que un pas més en un procés de substitució d'un dret inalienable per una mercaderia sotmesa a les lleis de l'oferta i la demanda. L'informe detalla els passos del procés i analitza les conseqüències de la privatització: cobertura, servei i preu de l'aigua.Autor: Manel Rebordosa Costa-Jussà, membre del Grup de Projectes de Camerun d'ESF Catalunya.
Fotografies: Neus Jiménez i artxiu fotogràfic d'ESF Catalunya.
Pots descarregar-te aquí l'informe [PDF]
També pots descarregar-te la versió esborrany en francés [PDF]
-
ESFeres 1. Integració de la Tecnologia per al Desenvolupament Humà en l'Ensenyament Secundari Obligatori
La formació acadèmica en l'àmbit de la tecnologia i la ciència ha estat basada en una concepció de les mateixes de manera neutra, desproveint-les de les vessants socials i de desenvolupament humà just i sostenible amb les quals estan íntimament lligades.
L’anàlisi dels llibres de text de Tecnologia d’Educació Secundària mostra un “currículum ocult” que, sota una aparent neutralitat, transmeten una idea ingènua de la tecnologia, centrada en una visió occidental de les necessitats de consum dels mercats dels països del Nord.Pots descarregar-te aquí l'informe. [PDF]
La responsabilidad social corporativa
Las empresas son actores fundamentales en la generación de riqueza, empleo y tecnología, y por tanto en el desarrollo económico. Sin embargo, en algunas ocasiones las actividades empresariales pueden tener algunos impactos económicos, sociales o ambientales negativos. Desde la perspectiva del Desarrollo Humano, el reto de los próximos años será conseguir que los efectos positivos de las empresas lleguen a las personas más necesitadas de los países en desarrollo y que los efectos negativos disminuyan progresivamente...
castellano [ kbs] [.pdf - finestra nova]
Software libre y cooperación hacia un entendimiento global
Este dossier pretende poner de manifiesto cómo es posible y, en muchos casos recomendado, el uso de software libre (SL) para la gestión y desarrollo de proyectos software en el entorno de las de ONGD, así como las barreras que impiden el uso global del mismo.
castellano [ kbs] [.pdf - finestra nova]
Tecnologías de la Información y la Comunicación para el Desarrollo: Retos y Perspectivas
Este informe se estructura comenzando con una reflexión sobre la brecha digital y la apuesta de estas tecnologías en la consecución de los Objetivos del Milenio. El segundo apartado retoma el análisis del papel de las TIC en los distintos sectores del desarrollo, del mismo modo que hicimos en la primera edición, aunque sintetizando y actualizando las ideas allí expuestas. El tercer apartado realiza un estudio de la situación actual de las TIC, tanto en lo que respecta a los factores dinamizadores de la utilización de estas tecnologías, como en las barreras existentes en los paises en desarrollo para su aprovechamiento óptimo. El informe termina con una propuesta de avance en políticas para el desarrollo en este sector.
Autores: Ana Bajo Prieto, Annie Ferrari Uliana, Fernando Hurtado Hontoria, Eduardo Sánchez Jacob y Manuel Sierra Castañer
castellano [ kbs] [.pdf - finestra nova]
Imprimir
Avís legal | Política de privacitat | contacta@esf-cat.org | Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres